La majoria de poemes visuals de la Rosa son cal·ligramas.  una imatge que il·lustra un text, com en un llibre d’il·lustració.  El conceptes son evocats fen servir metàfores o al·lusions senzilles, sense ser massa críptic o massa evident.  Per exemple, el dibuix d’una llàgrima on el text ens indica que no falti una persona estimada. També en el exemple, d’una dona amb rinxols que recorden al mar i una referencia textual a com els estima i es perd en ells. 

El dibuix no utilitza un llenguatge experimental, sinó que fa servir el llapis de tinta i llapis de colors de forma quotidiana, Tot així, els conceptes es veuen reforçats per l’imatge. Els llapis de tinta funciona molt be, per aconseguir un dibuix net i curos. 

El meus suggeriments son que practiqui l’experimentació amb altres medis, mes enllà del llapis de tinta i llapis de colors. Cada medi presenta unes característiques i qualitats interessants per el treballar. Per exemple, la transparència de les aquarel·les, ens acosta un dibuix gràcil, suau i amb moviment, que en cert dibuixos de la rosa podrien estar be, com en el de la roba estesa, o la dona amb onades. 

També l’imatge pot permetre metàfores dintre de la metàfora textual, com la dona del rinxol semblant a les onades del mar, aquesta metàfora dintre d’un altra es un concepte interessant que li pot treure mes suc en altres cal·ligramas. A part d’això, el treball de la Rosa n’ha semblat molt treballat, curos i molt imaginatiu amb una gran quantitat de petits poemes visuals.